NARRATIVA MODERNISTA

El modernisme presenta dues tendències per part dels intel·lectuals:
- La tendència regeneracionista, que aposta per involucrar l’artista per canviar la societat.
- La tendència esteticista, que no creu la societat capaç de seguir l’artista i aposta per una creació de l’art per fer art.

 La novel·la malgrat ser un dels gèneres més treballats i més fruïts, es decideix bàsicament per la tendència esteticista reconeguda com a tendència decadentista en la qual el protagonista esdevé un símbol de l’artista modernista mai entès per la societat.

 Característiques de la novel·la modernista:
1. Protagonista rebel i inconformista que s’enfronta a una realitat hostil i lluita per superar les dificultats. La voluntat de lluita simbolitza l’artista.
2. L’espai i els objectes de l’obra adquireixen un sentit simbòlic i apareix sovint en ambients rurals que faciliten un tractament simbòlic de la natura.
3. Es presenten realitats decadents.
4. Encara que el llenguatge literari està en procés de normalització, les obres narratives modernistes ajuden a la consolidació i formació d’aquest llenguatge.

 Les principals obres modernistes són:
- Els sots feréstecs de Raimon Casellas.
- Solitud de Víctor Català.
- L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol.
- Josafat de Prudenci Bertrana.

POESIA MODERNISTA: JOAN MARAGALL

Joan Maragall i Gorina naix el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona. És fill d’una família burgesa dedicada a la indústria tèxtil. 

El pare, en veure l’oposició del seu fill a l'empresa familiar, deixa que faça la carrera d'advocat. També exercí de periodista, fet que li permeté publicar el poema La vaca cega, a L'Avenç.

Va participar i va guanyar a diversos jocs florals. L'any 1985, publica el llibre Poesies, editat per L'Avenç. En el llibre s’inclouen poemes molt significatius com L'oda infinita i Excelsior, a més a més s'hi pot observar el vessant decadentista propi dels inicis del Modernisme, que l'autor rebutja posteriorment en favor d’una tendència més vitalista o regeracionista.

Maragall, implicat socialment i política, escriu el poema Oda a Espanya, referit al desastre colonial del 1898 i la crisi que se'n deriva.

L'any 1900 publica Visions i Cants, en què el poeta aporta mites i himnes.

En 1903, escriu l'Elogi de la paraula que completarà amb l’aparició uns anys més tard de l’Elogi de la poesia.  En aquests assaig apareix la teoria de la “paraula viva” en la qual s’explica com l’espontaneïtat dona vida a la paraula i caracteritza tota poesia.

El 1906 publica el recull de poemes Enllà, on s'observen uns poemes menys exaltats respecte d'obres anteriors, i es concentra a donar-li un trets més naturistes. Amb el llibre guanya, el premi Fastenrath, als Jocs Florals de Barcelona.

LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d'esma pel camí de l'aigua,

se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d'altres vegades

ni amb ses companyes, no; ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

el silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l'esquellot, mentres pasturen

l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada pica

i recula afrontada... Però torna,

i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l'embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines i se'n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil.lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.

EXCELSIOR

Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil.la

aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,

no miris les platges roïns,

dóna el front en el gran aire,

sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,

del cel al mar transparent,

sempre entorn aigües esteses

que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,

fuig dels horitzons mesquins:

sempre al mar, al gran mar noble;

sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,

oblida't de ton regrés:

no s'acaba el teu viatge,

no s'acabarà mai més.

POESIA MODERNISTA

La característica fonamental de la poesia modernista és la diversitat d'estètiques que es conrearen. No obstant això, cal destacar una tendència antifloralista general.

Distingim, doncs, dues tendències:

• Tendència regeneracionista (anomenada també espontaneista) que rebia influències del vitalisme.
• Tendència esteticista relacionada amb el simbolisme, el prerafaelitisme o el parnassianisme.

El parnassianisme i el classicisme, evolucionaren fins a connectar, cap al 1910, amb el nou ordre noucentista.

El principal autor del moviment fou Joan Maragall. L’autor treballà ambdues tendències però incidí i va ser representatiu de la regeneracionista.

MODERNISME

EL MODERNISME EN LITERATURA

El modernisme es va manifestar en dues tendències estètiques pel que fa a l'actitud de l'artista. 

• Hi ha autors que es defeneixen com a regeneracionistes. Empraven l'art per transformar la realitat que els envoltava.

• Hi ha autors que es defeneixen com a esteticistes. Pensaven que la societat no estava preparada per al canvi i defensaven la idea de treballar l'art pel gust de fer art.

La poesia modernista rebutjava la tradició jocfloralesca i es manifestava amb els corrents poètics europeus del simbolisme, decadentisme o parnassianisme. Té com a representants Jeroni Zanné i Joan Maragall.

La novel·la modernista presentà personatges rebels amb voluntat de transformar l'entorn. Eren obres amb tot un món de símbols que definien la realitat adversa que envoltava el personatge. Depenent d'estudis, hi ha tres tipus de novel·les: la novel·la rural, que mostra l'enfrontament de l'individu amb la natura; la novel·la decadentista, que reprodueix els efectes de la realitat sobre l'artista; i la novel·la costumista, que realitza un retrat de la societat del moment. Algunes de les novel·les modernistes més representatives són Solitud de Víctor Català, Josafat de Prudenci Bertrana i Els sots feréstecs de Raimon Casellas.

El teatre modernista manifestà dues grans tendències: el teatre ideològic, que té com a model l'escriptor noruec Ibsen i que veiem representat en obres de Joan Puig i Ferreter o d'Ignasi Iglésias, i el teatre simbolista, que parteix de les creacions del belga Maeterlinck i que queda plasmat en les obres de Santiago Rusiñol o d'Adrià Gual.

Santiago Rusiñol és considerat un dels grans mecenes del modernisme

MODERNISME

MODERNISME: TRETS

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. 

A casa nostra, el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu ja que un dels trets era el de conviure amb l'art i que l'art formés part de la societat. És per això que trobem el moviment en edificacions tan diverses fàbriques, esglésies, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric ho propicia perquè, a més del creixement econòmic de la burgesia, s'hi produeix un intent de reafirmació nacional.

Aquesta situació contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i es manifesta amb una crítica de l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.

La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.

Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració , l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.