AVANTGUARDES

INTRODUCCIÓ

Entre les últimes dècades del segle XIX i el primer terç del XX es produïren tot un seguit de fets que acabarien esclatant amb les guerres mundials i les revolucions socialistes i antiimperialistes. La societat no tornaria a ser la d’abans.

Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia, amb una voluntat de ruptura dels models artístics, però també morals. Per aquesta voluntat de trencar amb tot reben el nom de moviment malgrat ser un conjunt de corrents. De fet, les Avantguardes es convertiran en l'expressió més genuïna de la nova societat industrial.

Els moviments d’avantguarda que, de manera escalonada i oposant-se els uns als altres, es desenvoluparen, dividiran la literatura contemporània en dos grans blocs antagònics;

a) Els qui l’entengueren com una experiència de cultura i, més en concret, com una construcció lingüística autònoma.

b) Els qui, al contrari, l’entengueren com una aventura i, per tant, com un acte de ruptura i de recerca no solament moral, sinó també artística.

Aquests grups d’avantguardes, des dels punts de vista més diversos i plantejant alternatives i objectius igualment diferents, qüestionaren la cultura tradicional i els moviments anteriors, com el noucentisme. Tot i això, en alguns casos arribaren a influir-se entre sí, però poques vegades arribaren a confluir i a proposar alternatives capaces d’incidir socialment. Conscients de la seua incapacitat per transformar el món, optaren per la provocació i el terrorisme cultural contra la moral burgesa, i, a causa del seu caràcter contradictori i desorganitzat, generalment tingueren una vida efímera. Però les seues propostes han estat integrades fins el punt que avui podem afirmar que la major part de l’art i la literatura actual tenen les seues arrels a les avantguardes.

EL CUBISME

En un primer moment naix com a grup pictòric a París l’any 1907. És el primer moviment que qüestiona la representació de la realitat temporal i ho fa seguint els mètodes de la ciència. D’ací, l’ús en les arts plàstiques de les formes geomètriques per la representació dels objectes, els quals havien de ser reconstruïts per l’espectador, que els veu com si els contemplés des de diversos angles alhora. L’emoció, doncs, radica en la disposició dels elements i no en els elements per ells mateixos. La tècnica del collage (substitució de parcel·les de pintura per trossos de paper, roba, etc.) va contribuir en gran manera a la recerca d’aquesta emoció.

En l’àmbit literari el cubisme va introduir el cal·ligrama (Apollinaire) el collage i els jocs tipogràfics. Els cubistes més coneguts van ser els pintors George Braque, i Pablo Picasso, i l’escriptor Guillaume Apollinaire.

EL FUTURISME

Encara que va ser creat a París el 1909 per l’escriptor italià Filippo Tommaso Marinetti, va ser a Itàlia i a Rússia on va assolir el seu màxim desenvolupament. Al contrari que els cubistes, que només volien una renovació estètica, els futuristes tenien una voluntat clara d’influir sobre la societat. La seua idea principal és el rebuig de tota la tradició occidental. La nova cultura que proposaren s’havia de basar en la tecnologia (maquinisme), i en la lluita i el combat (la qual cosa duria a exalçar la primera guerra mundial).

La renovació de la literatura havia de tenir com a base les paraules en llibertat, que implicarien una reforma de les tècniques d’escriptura (destrucció de la sintaxi, utilització anticonvencional de les majúscules, la puntuació, els símbols gràfics i els espais blancs) amb una clara tendència a destruir l’harmonia tipogràfica tradicional. També introduïren en els seus textos el lèxic específic de la ciència i la tecnologia. Amb tot, algunes de les seues propostes, ni que foren ja molt desprogramatitzades, persistiren a Catalunya a través del model fixat per Salvat-Papasseit.

EL DADAISME

El moviment Dadà va ser fundat a Zurich l’any 1916 per alguns intel·lectuals europeus que s’havien refugiat a Suïssa a causa de la guerra. Entre ells estava el romanés Tristan Tzara, que va esdevenir el màxim impulsor.

El Dadà significa una actitud de rebuig tant de l’ordre establert com de totes les possibles alternatives. L’actitud dadaista és, per tant, una denúncia de la inutilitat, no només de l’art i la literatura tradicional, sinó també de tots els corrents que havien sorgit des de principis de segle. Les aportacions més importants del dadaisme van ser el desenvolupament del collage cubista amb la incorporació de materials industrials presentats fora del seu context utilitari, i també la creació de l’escriptura automàtica, en la qual després aprofundiren els surrealistes.

En resum, hem de dir que el nom d'aquest moviment parteix de l’onomatopeia infantil da-da, i va suposar una rebel·lió contra l’art burgés. És un moviment anarquitzant enfront del racionalisme dominant i precedent de superrealisme.

EL SURREALISME

Va nàixer a França a principis dels anys 20 com una derivació del moviment dadà. André Breton, el seu màxim ideòleg, va publicar el 1924 el primer manifest surrealista.

Aquest moviment és la revolució literària més important des del Renaixement. Els surrealistes estan molt influïts pels estudis psicològics de Sigmund Freud i per autors com Carls Marx, i creuen que l’esperit humà no està en la part conscient de la nostra ment, que està condicionada per la raó, la lògica i per tota una sèrie de tabús i complexos que tenen un origen social. Cal anar a buscar l’autèntic esperit de l’home en el subconscient, que només es manifesta lliurement a través dels somnis o dels estats, que com la hipnosi o la drogoaddicció desinhibeixen la ment dels condicionaments socials i morals importants per la raó.

Els textos surrealistes, autèntiques al·lucinacions, poques vegades es poden entendre racionalment i només pretenen estimular la fantasia i la imaginació del lector. L’erotisme, lògicament, estarà sempre molt present al costat d’un humor absurd i cruel. El seu humor va més enllà de crear el caos intel·lectual: vol crear una crisi de consciència. D’ací que el moviment es va comprometre políticament. Amb tot, l’aportació del surrealisme forma part primordial de l’estètica del S.XX.