POSTGUERRA

CONTEXT HISTÒRIC I ETAPES

L’1 d'abril de 1939 va finalitzar la guerra civil espanyola després de vora tres anys de conflicte bèl·lic. La victòria franquista suposà la fi del sistema democràtic, l’eliminació dels partits polítics, la imposició de l’espanyol com a única llengua i una dura repressió contra les persones i les idees contràries al nou règim establert.

Aquesta nova realitat prohibí l'ús públic i oficial, i també l'ensenyament, del català. Les entitats culturals foren prohibides, es tancaren les editorials i desaparegueren les revistes, els diaris i les emissores de ràdio en llengua pròpia.

Podem distingir tres etapes en la producció literària:

– Als anys 40 el pes de la cultura oficial i la repressió serà molt fort, de manera que qualsevol mostra de cultura i literatura quedarà reduïda a la clandestinitat.

– Als anys 50 es produeix una mínima obertura de la dictadura a l’hora de permetre alguna publicació per part de la censura. També és el moment de màxima esplendor de la literatura d’exili.

– Cap als anys 60, comencen a produir-se manifestacions literàries i culturals, apareixen alguns certàmens i la pressió de la censura disminueix.

Molts autors es van veure abocats quan comença la postguerra a prendre camins per sobreviure:

- L’exili exterior. Aquells autors que havien participat d’un sindicat, d’un partit polític, d’una vida pública, etc. es veieren obligats a marxar del país per por a les repressalies. Els països que més exiliats van acollir, i que van afavorir intents de circuits literaris, van estar França, Mèxic i l'Argentina.

- L’exili interior. Aquells autors que decidiren quedar-se es van veure en la necessitat de no publicar i no donar a conèixer cap obra per por a la repressió posterior. Molts són joves que no es podran formar i que perdran el context literari europeu de referència.

La conseqüència és d’aquests tipus d’exilis i del control de la censura faran que la coneixença de la realitat lingüística siga més pobra, dialectalitzada i infravalorada. La nostra “concepció cultural” estarà més lligada al folklore.


NOVEL·LA DE POSTGUERRA: MERCÈ RODOREDA

Mercè Rodoreda nasqué a Barcelona l’any 1909. Ben aviat se li despertà l’interès per les lletres i molt jove començà a col·laborar amb articles i contes a les pàgines de diverses publicacions. Seguiren tot un conjunt de novel·les que culminaren amb l’obtenció del Premi Crexells l’any 1937 amb Aloma. L’any 1939 emprengué el camí de l’exili, primer a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra, on es dedicà a fer traduccions per a organismes internacionals. Estigué vora 20 anys sense escriure res fins que a l’any 1957 guanyà el Premi Víctor Català amb Vint-i-dos contes fet que l’ajudà a reprendre la seua producció novel·lística. És considerada per molts crítics com l’escriptora més important de la postguerra per l’alta qualitat literària que té i per la seua acceptació a l’àmbit internacional.

L’obra es divideix en tres períodes:

           

- Novel·les de joventut: d’entre les obres incloses en aquest apartat l’autora valorà només Aloma (1938). Amb aquesta novel·la, Rodoreda inicia un seguit d’heroïnes rodoredianes a la seua producció que la caracteritzaran; generalment seran dones que es veuran condicionades a madurar per un fet traumàtic que els canviarà la vida i un sentiment de soledat estretament lligat al somni. Aloma narra la història d’una adolescent que fa la seua entrada a l’edat adulta mitjançant unes relacions amoroses complicades.

- Novel·les de maduresa: aquesta etapa s’inicia, després d’uns anys d’inactivitat literària gairebé absoluta provocada per l’exili. Una de les obres més importants serà La plaça del diamant (1962). És una novel·la escrita en primera persona del singular que deriva cap al final amb l’ús del monòleg interior. La narradora-protagonista, Natàlia-Colometa, ens fa arribar la seua veu sense cap intermediari. Se’ns hi narra la vida d’una noia de classe popular emmarcada en tres períodes històrics:

a) La pre-guerra: inici de la submissió de la protagonista al seu marit. Pateix el canvi de nom (Colometa) i ha d’acceptar resignadament l’aparició dels coloms en el domicili familiar. La Colometa no es casa per amor, sinó per raons de subsistència. Fruit del matrimoni té dos fills, la relació amb ells és dramàtica i tensa.

b) La guerra civil: s’accentua el seu drama personal per la mort del marit al front. Passa per dificultats econòmiques i ha d’acceptar la separació dels fills, encara xicotets. Viu passivament resignada els fets de la guerra civil.

c) La postguerra: en el moment més angoixós de la novel·la, la Colometa estabilitza la seua situació personal i es casa amb un adroguer. Recupera el seu nom, casa la filla, té més temps per a ella.

L’altra obra important d’aquest període és El carrer de les camèlies (1966). El protagonisme també recau en un personatge femení, Cecília C. És la història d’un xica marginada que madura a partir de diverses experiències amoroses.

- Novel·les de la vellesa: l’obra més important d’aquesta etapa és Mirall trencat (1974). És la història-tragèdia d’una família, centrada en tres temes existencials: la infantesa, la soledat i la mort. A diferència de les anteriors, aquesta és una novel·la tancada, on se’ns expliquen el naixement, el creixement, la davallada i la desintegració de tot un món familiar.

Mercè Rodoreda és considerada una de les millors novel·listes en llengua catalana. La difusió de la seua obra té un tarannà que l’ha dut a traduir-se a diversos idiomes i a estudiar-se a les universitats de més prestigi internacional.

ENRIC VALOR

Sens dubte, l'autor més important de la narrativa valenciana de postguerra és Enric Valor i Vives (Castalla,1911-2000). Nasqué al si d'una família acomodada rural. Estudià per a mestre mercantil a Alacant on comença la seua tasca com a periodista i escriptor. Proclamada la República, desenvolupà també la seua faceta com a activista polític. Després de la guerra, va patir el que s’ha denominat l’exili interior arribant a ser empresonat pel règim de la dictadura.

L’obra es divideix en tres vessants:

           

- Com a folklorista va esdevenir un gran recopilador de la narrativa de tradició oral que es va publicar amb el nom de Rondalles populars. Unes obres que van tindre molt de ressò i que van implicar la conservació d’un tipus de literatura que s’estava perdent.

- Com a gramàtic va ser un dels grans propulsors de la normativització lingüística amb obres com Millorem el llenguatge (1971) o La flexió verbal (1983).

- Com a escriptor destaquen obres que l’apropen al realisme. Segueix les formes tradicionals de narrar i amb un llenguatge normatiu, però d’una gran riquesa lèxica per descriure la vida rural, els seus homes i els conflictes que els envolten. L'ambició d'Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980) i Temps de batuda (1983), formen part del que ha estat nomenat "Cicle de Cassana", una imatge totalitzadora del món rural en crisi.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

El poeta Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot l’any 1924. Acabada la guerra va estudiar la carrera de periodisme a Madrid. En tornar a València, va començar a treballar com a periodista a Las Provincias fins a l'any 1978 que el van fer fora sobtadament.

Amic d’intel·lectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster, va escriure el seu primer llibre, Ciutat a cau d'orella, l’any 1953. Més endavant, i influenciat per Neruda, Estellés inicia la idea de fer un cant a tot el poble Valencià, la idea de fer tot un mural del País Valencià des del poble i per al poble. Consta de seixanta llibres, en els quals apareixen els personatges històrics, la geografia, els paratges, l’agricultura pròpia... Un llibre que rebé el nom de Mural del País Valencià. 

S’ha convertit en un dels poetes més importants i un dels que va patir el rebuig del sector franquista. Un del coneguts Premis Octubre de València té el seu nom. El 1975 guanya el premi Lletra d'Or, i el 1978 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Els temes recurrents en la poesia d'Estellés són la fam, el sexe, la mort i l'amor; temes que formen part de la realitat social i que han estat cabdals per encasellar l’autor com a poeta del realisme històric, corrent que perseguia denunciar el malestar de la societat mitjançant l’exposició de la realitat més crua.

Homenatge de la UV al 25é aniversari de la seua mort.