Joan Maragall i Gorina naix el 10 d'octubre de 1860 a
Barcelona. És fill d’una família burgesa dedicada a la indústria tèxtil.
El
pare, en veure l’oposició del seu fill a l'empresa familiar, deixa que faça la
carrera d'advocat. També exercí de periodista, fet que li permeté publicar el
poema La vaca cega, a L'Avenç.
Va participar i va guanyar a diversos jocs florals. L'any
1985, publica el llibre Poesies,
editat per L'Avenç. En el llibre s’inclouen poemes molt significatius com L'oda
infinita i Excelsior, a més a més s'hi pot observar el vessant decadentista
propi dels inicis del Modernisme, que l'autor rebutja posteriorment en favor
d’una tendència més vitalista o regeracionista.
Maragall, implicat socialment i política, escriu el poema
Oda a Espanya, referit al desastre
colonial del 1898 i la crisi que se'n deriva.
L'any 1900 publica Visions i Cants, en què el poeta aporta
mites i himnes.
En 1903, escriu l'Elogi de la paraula que completarà amb
l’aparició uns anys més tard de l’Elogi de la poesia. En aquests assaig apareix la teoria de la “paraula viva” en la qual s’explica com l’espontaneïtat dona vida a la paraula i
caracteritza tota poesia.
El 1906 publica el recull de poemes Enllà, on s'observen uns poemes menys exaltats respecte d'obres
anteriors, i es concentra a donar-li un trets més naturistes. Amb el llibre guanya,
el premi Fastenrath, als Jocs Florals de Barcelona.
LA
VACA CEGA
Topant
de cap en una i altra soca,
avançant
d'esma pel camí de l'aigua,
se'n
ve la vaca tota sola. És cega.
D'un
cop de roc llançat amb massa traça,
el
vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li
ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a
abeurar-se a la font com ans solia,
mes
no amb el ferm posat d'altres vegades
ni
amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses
companyes, pels cingles, per les comes,
el
silenci dels prats i en la ribera,
fan
dringar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba
fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa
de morro en l'esmolada pica
i
recula afrontada... Però torna,
i
baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu
poc, sens gaire set. Després aixeca
al
cel, enorme, l'embanyada testa
amb
un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt
les mortes nines i se'n torna
orfe
de llum sota del sol que crema,
vacil.lant
pels camins inoblidables,
brandant
llànguidament la llarga cua.
EXCELSIOR
Vigila,
esperit, vigila,
no
perdis mai el teu nord,
no et
deixis dur a la tranquil.la
aigua
mansa de cap port.
Gira,
gira els ulls enlaire,
no
miris les platges roïns,
dóna
el front en el gran aire,
sempre,
sempre mar endins.
Sempre
amb les veles suspeses,
del
cel al mar transparent,
sempre
entorn aigües esteses
que
es moguin eternament.
Fuig-ne
de la terra immoble,
fuig
dels horitzons mesquins:
sempre
al mar, al gran mar noble;
sempre,
sempre mar endins.
Fora
terres, fora platja,
oblida't
de ton regrés:
no
s'acaba el teu viatge,
no
s'acabarà mai més.
