ENRIC VALOR
Sens
dubte, l'autor més important de la narrativa valenciana de postguerra és Enric
Valor i Vives (Castalla,1911-2000). Nasqué al si d'una família acomodada rural.
Estudià per a mestre mercantil a Alacant on comença la seua tasca com a periodista
i escriptor. Proclamada la República, desenvolupà també la seua faceta com a activista
polític. Després de la guerra, va patir el que s’ha denominat l’exili interior
arribant a ser empresonat pel règim de la dictadura.
L’obra es
divideix en tres vessants:
- Com a
folklorista va esdevenir un gran recopilador de la narrativa de tradició oral
que es va publicar amb el nom de Rondalles
populars. Unes obres que van tindre molt de ressò i que van implicar la
conservació d’un tipus de literatura que s’estava perdent.
- Com a
gramàtic va ser un dels grans propulsors de la normativització lingüística amb
obres com Millorem el llenguatge
(1971) o La flexió verbal (1983).
- Com a
escriptor destaquen obres que l’apropen al realisme. Segueix les formes
tradicionals de narrar i amb un llenguatge normatiu, però d’una gran riquesa
lèxica per descriure la vida rural, els seus homes i els conflictes que els
envolten. L'ambició d'Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980) i Temps de batuda (1983), formen part del
que ha estat nomenat "Cicle de Cassana", una imatge totalitzadora del
món rural en crisi.
