El romanticisme
El terme romanticisme designa el fenomen històric de la transformació del concepte d’autor i de la creació literària, i artística en general, produït després de la crisi dels plantejaments del Neoclassicisme.
El Romanticisme fou també una lluita contra les barreres dels gèneres, del descobriment de la poesia popular i la reivindicació de la imaginació i de la capacitat creadora, enfront dels principis de la imitació anteriors.
El moviment entra a l’Estat espanyol per dos camins: Catalunya i Andalusia. Catalunya i la resta del llevant espanyol trien preferentment la tendència tradicionalista, com ho demostra la gran quantitat de traduccions de Walter Scott i Chateaubriand. Andalusia i després Madrid incorpora la tradicionalista, la revolucionaria, seguint autors europeus com Byron i Hugo.
Pel que fa a les característiques que té el romanticisme en la nostra llengua, cal dirigir-nos a la generació de 1808, de formació il·lustrada i liberal, que va viure i patir la invasió napoleònica. Una mostra d'aquest romanticisme la trobem a la revista El Europeo, que va introduir la filosofia i l’estètica romàntiques, intentant reconciliar classicisme i romanticisme (d’ací el to més conservador), emprant la llibertat creadora, el sentiment com a categoria estètica, l’estima per l’època medieval, la bellesa de la tradició cristiana i l’interés per la poesia popular.
La
creació dels Jocs Florals, en 1859, significa la consolidació del moviment, que
veu incorporar noves plataformes institucionals i periòdiques. S'intensifica el
procés d'expansió dins i fora de Catalunya; de fet el mateix 1859 apareixen
també els Jocs Florals a València. Sembla revifar l’ús literari del català però
encara manca una codificació de la llengua i d’un teatre culte i modern.
La renaixença
La
Renaixença tanca el període que convencionalment s’ha anomenat Decadència, el
qual abasta els segles que es caracteritzen per la davallada d’una producció
literària i unes manifestacions culturals cultes en llengua pròpia. Per tant,
podem establir que el moviment renaixencista, va constituir un intent de
recuperar i definir una consciència cultural en català i, alhora, d’adaptar
alguns dels corrents més vius de la cultura europea. Així doncs, els conceptes
de decadència i de renaixença són considerats contraposats.
La
renaixença no s'inicia en una data precisa. És un moviment que s’insinua a les
acaballes del segle XVIII, comença a Catalunya durant els anys trenta, es
defineix i es consolida durant la dècada dels 50-60 i aconsegueix la plenitud
de 1870 a 1 880.
En 1833 la
publicació de l’oda La Pàtria de
Bonaventura Carles Aribau marca l’inici del moviment. Arran d’aquest punt
s’articula una recuperació de l’ús de la llengua que hauria d’implicar la
hipòtesi de la recuperació de la tradició cultural en conjunt. Les glòries
medievals i especialment la de la llengua apareixen en poemes romàntics en
castellà.
