Entre les últimes dècades del segle XIX i el primer terç del XX es produïren tot un seguit de fets que acabarien esclatant amb les guerres mundials i les revolucions socialistes i antiimperialistes. La societat no tornaria a ser la d’abans.
Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia, amb una voluntat de ruptura dels models artístics, però també morals. Per aquesta voluntat de trencar amb tot reben el nom de moviment malgrat ser un conjunt de corrents. De fet, les Avantguardes es convertiran en l'expressió més genuïna de la nova societat industrial.
Els moviments d’avantguarda que, de manera escalonada i oposant-se els uns als altres, es desenvoluparen, dividiran la literatura contemporània en dos grans blocs antagònics;
a) Els qui l’entengueren com una experiència de cultura i, més en concret, com una construcció lingüística autònoma.b) Els qui, al contrari, l’entengueren com una aventura i, per tant, com un acte de ruptura i de recerca no solament moral, sinó també artística.
Aquests grups d’avantguardes, des dels punts de vista més diversos i plantejant alternatives i objectius igualment diferents, qüestionaren la cultura tradicional i els moviments anteriors, com el noucentisme. Tot i això, en alguns casos arribaren a influir-se entre sí, però poques vegades arribaren a confluir i a proposar alternatives capaces d’incidir socialment. Conscients de la seua incapacitat per transformar el món, optaren per la provocació i el terrorisme cultural contra la moral burgesa, i, a causa del seu caràcter contradictori i desorganitzat, generalment tingueren una vida efímera. Però les seues propostes han estat integrades fins el punt que avui podem afirmar que la major part de l’art i la literatura actual tenen les seues arrels a les avantguardes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada