SURREALISME

Va nàixer a França a principis dels anys 20 com una derivació del moviment dadà. André Breton, el seu màxim ideòleg, va publicar el 1924 el primer manifest surrealista.

Aquest moviment és la revolució literària més important des del Renaixement. Els surrealistes estan molt influïts pels estudis psicològics de Sigmund Freud i per autors com Carls Marx, i creuen que l’esperit humà no està en la part conscient de la nostra ment, que està condicionada per la raó, la lògica i per tota una sèrie de tabús i complexos que tenen un origen social. Cal anar a buscar l’autèntic esperit de l’home en el subconscient, que només es manifesta lliurement a través dels somnis o dels estats, que com la hipnosi o la drogoaddicció desinhibeixen la ment dels condicionaments socials i morals importants per la raó.

Els textos surrealistes, autèntiques al·lucinacions, poques vegades es poden entendre racionalment i només pretenen estimular la fantasia i la imaginació del lector. L’erotisme, lògicament, estarà sempre molt present al costat d’un humor absurd i cruel. El seu humor va més enllà de crear el caos intel·lectual: vol crear una crisi de consciència. D’ací que el moviment es va comprometre políticament. Amb tot, l’aportació del surrealisme forma part primordial de l’estètica del S.XX.