Una silueta angulosa i feixuga vingué
dret a ella travessant la nau. Duia a la mà un penjoll de claus que
tentinejaven; passà a frec d'ella, de la bagassa, sense adonar-se'n, i, ja dins
del passadís, obrí la porta. La veu de Fineta sonà al seu darrera.
-Josafat...; sóc jo, Josafat. Entro?
I va entrar, humilment, com una
gosseta temorenca que vol llepar les mans que l'han nafrada.
El vestit i la
mantellina de la bagassa influïren en l'esperit del campaner d'una manera
estranya i complicada. Idees contradictòries sorgiren en el seu magí contorbat.
Cregué en un penediment, en una disfressa del dimoni, en la pròxima satisfacció
de la luxúria, en un missatge de Pepona, en un enginy dels seus enemics i en un
camí segur per a notificar a la porcairola el seu bell propòsit. I restà mut, i
Fineta, també muda, amb un aire entristit, anà allunyant-se del campaner fins a
caure esllanguida a l'escambell, des d'on li envià, per entre les seves
pestanyes, una salutació casta i fervent...
-Som amics, Josafat?
BERTRANA, P: Josafat. Barcelona: Ed. 62, educaula, 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada