"El jorn
que va nàixer l'Estevet, el seu pare, el senyor Ramon, després d'esperar anys i
anys aquella criatura tardana, per les contingències del comerç, no va poder
estar perenne al costat de la seva esposa. Les compradores
batxilleres, semblava que s'havien avingut, per no deixar-lo complir com a
pare, i allí a «La Puntual», la botiga de vetes-i-fils de més crèdit i de més
girada de quatre carrers de llarg a llarg, que ara una cana de trenzilla, que
ara una ruixa, que ara quatre pams de floc, entre compra i tafaneria, el van
tenir entretingut allà a darrera del taulell, mentre la pobra muller, allí
sobre, a l'entresol, complia la missió materna de donar fruit a En Ramon, amb
la llevadora a l'alcova, i dues veïnes a la sala. A fora de l'alcova, plovia:
una pluja fina, una polsina d'humitat que anava enfangant el carrer, la vorera
i «La Puntual». Al davant, al quarter d'artilleria, no hi havia ni aquell
sentinella, ni aquells oficials que es gronxen en els balancins de la porta.
Els dos rengles de finestres simètriques i en formació a cap a cap de la
façana, estaven disciplinadament tancades; la faixa de groc de quarter que
decora aquests edificis regalimava cara avall de les parets; les mules, els
soldats i els canons semblaven tancats en una piscina, i fins la flaire de
cuina, de quadra i d'home, que surt d'aquests establiments de pólvora, era una
flaire aigualida. La tarda no podia ser més trista per tenir lloc un naixement,
però el senyor Ramon no tenia temps, i ni es podia donar el luxe d'estar
trist."
Adaptació
i fragment de l’Auca del Senyor Esteve. Ed. 62
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada