El tema de
la llengua i de la creació de l’obra literària és de vital importància per als
poetes modernistes, que, en un principi, s’agrupen en dos vessants:
l'espontaneista, partidari de la paraula viva, i una altra més partidària d’un
major rigor formal. Els que passen a formar part del moviment noucentista,
evidentment, són els que prenen posició pel rigor formal.
Els
noucentistes destaquen pel recurs al classicisme que pressuposa l’adopció d’uns
models formals molt rígids, una gran cura dels aspectes tècnics del poema, i ús
de les dades clàssiques, mitològiques, per presentar un món idealitzat,
idíl·lic, sense estridències. També es combina amb el classicisme un component
religiós, cristià, que sovint és incorporat com a recurs temàtic. En alguns
casos es plantegen reflexions de caràcter existencial i empren tòpics com la
fugacitat, el pas del temps, l’envelliment i la malenconia. La feminitat i la
dona també són el centre d’atenció de molts poemes des de dos punts de vista
idealitzats: l’amor platònic o matrimonial i la dona com a transmissora de la
ideologia en la seua tasca educadora. Associat a l’element femení, apareix
l’ambientació ciutadana com a punt culminant de la civilització. La natura,
sempre presidida per una idea d’ordre, també ocupa un lloc important en la
temàtica noucentista. Importants també són l’adopció d’una posició crítica
envers els propis defectes i els dels contemporanis i l'ús de la ironia. De la
mateixa manera trobem un gran respecte per la tradició.
El poeta
noucentista és en suma, perfeccionista, intervé en els afers del país i es
preocupa per la creació de la llengua literària. Aconsegueix crear una poesia
de nivell, comparable a la europea del seu temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada