POESIA NOUCENTISTA: ELS FRUITS SABOROSOS

L’any 1906, amb la publicació de Els fruits saborosos, Josep Carner entra d’una manera decisiva al grup del noucentistes quan només comptava amb l’edat de vint-i-dos anys.

El llibre té 18 poemes i l’últim d’aquests “Els raïms immortals”, actua com a cloenda, com a síntesi del mateix llibre, i al mateix temps, sembla que n’és el punt de partida. És la composició més estranya perquè des del punt de vista formal són versos decasíl·labs, mentre que la resta del llibre solen ser versos Alexandrins. A més a més, des del punt de vista del contingut, el protagonista és el mateix poeta, Carner.

Sembla, doncs, que en aquest poema trobem el motiu pel qual el poeta escriu Els fruits saborosos: Carner, en perdre la seua jovenesa i, amb ella, la innocència, i en descobrir, per tant, el goig/dolor de la vida, reflexiona sobre el pas del temps; resultat d’açò són els divuit poemes que esdevenen una escenificació del pas del temps i de les edats de la vida, tot i que l’autor només en tenia vint-i-dos anys.

Podem dividir el cicle de la vida amb les edats que resumeix el poeta: la infantesa, la maduresa i la vellesa.

• Poemes que tenen com a protagonistes els infants: “Com les maduixes”, “Els albercocs i les petites collidores”, “Les peres jovenetes”,  “Les cireres ingènues” i “Les nous del berenar”.
• Poemes que parlen de l’etapa de la maduresa: “Les prunes d’or”, “Cal·lídia i els préssecs”, “Aglae i les taronges”,  “Les magranes flamejants”, “Les llimones casolanes” i “Eglé i la síndria”.
• Poemes que tenen com a protagonistes els vells: “Les figues matinals”, “Agavé i les castanyes”, “Les serves endreçades”,  “La poma escollida”, “Les gracioses ametlles” i “Els codonys tardorals”.

Per a l’anàlisi dels poemes cal tenir en compte la idealització dels seus personatges amb noms grecs vinculats a la mitologia. Si bé tots els personatges tenen relació amb el fruit hi ha diverses formes de relacionar-los. En alguns poemes el fruit és comparat amb el personatge i en altres poemes simplement apareix el fruit per ser collit, usat o menjat. També hi ha poemes en els quals els fruits esdevenen símbols: la maduixa representa la perfecció del món, les magranes representa la sensualitat o els raïms representen el poeta.

Carner expressa la concepció de la vida burgesa i conservadora als seus poemes, per tant, no hem d’oblidar que la finalitat del to del llibre és didàctica i moralitzant.