Va nàixer a Barcelona 1884. Estudià dret i filosofia. Col·laborà a La Veu
de Catalunya i de manera esporàdica
a totes les publicacions catalanes de l’època. El 1921 ingressà a la carrera
diplomàtica, fet que el portà a viatjar constantment. Es mostrà partidari
d’Acció Catalana i col·laborà en els seus òrgans d’expressió. Des de mitjans de
1939 fins a 1945, Carner residí a Mèxic, on es destacà com a professor alhora
que participà activament en el món intel·lectual i social que els exiliats
catalans intentaren refer. Torna a Europa i s’instal·la a Bèlgica, d’on era la
seua segona dona. Va morir a Brusel·les el juny de 1970.
En l'obra de
Carner trobem diverses etapes en què el poeta demostra la seua lucidesa, ja que
la seua poesia evoluciona conseqüentment segons les seues circumstàncies
personals i les modes literàries.
La primera etapa (1896-1906) pot ser considerada d’aprenentatge. En ella prova i practica tots els gèneres i reflexiona
sobre el poeta i sobre la poesia. Encara que es troba emmarcada dins del
Modernisme, l’actitud de Carner va en contra de les seues premisses. D’aquesta
època és El llibre del poetes amb el
qual supera les vacil·lacions dels seus primers poemes, condicionats pels
gustos de l’època: Jocs Florals, certàmens, temàtica religiosa i patriòtica,
etc. S'hi constata una diversitat temàtica i formal que dóna una impressió de
desafiament i seguretat.
La segona etapa (1906-1924) és clarament noucentista. En ella esdevé un
professional de la literatura i també comença a crear-se la seua imatge pública
d’home mític entre bohemi i dandi. Carner també col·labora un poc en
aquest desdoblament de personalitat ja que crea un alter ego anomenat ell
per a divulgar les seues idees més agosarades. En aquesta època escriu
molta poesia amb patrons noucentistes, com Els
fruits saborosos. És una col·lecció de 18 poemes a través dels quals el
poeta traça el paradigma de l’acord de l’ésser humà amb la seua condició
sensual, reflexiva i mortal. Cadascun dels poemes conté una relació analògica
entre un element natural, el fruit, i un aspecte de la condició humana que pot
encarnar-se en el personatge que en aquell moment la representa. L’actitud del
personatge es sempre relacionada amb el color, el perfum, la bellesa o la forma
de la fruita.
A partir de
1913 inicia una revisió de la seua poesia que el fan acostar-se al simbolisme.
D’aquests anys són La paraula en el vent,
Auques i ventalls, La inútil ofrena.
La tercera etapa (1925-1939) ja s’ha
introduït en el simbolisme. Inicia
la seua carrera de diplomàtic empentat, potser, per la pressió política i per
dificultats amb el públic. Fa una poesia més humana, densa i realista com es
por veure a Cor quiet. També en
aquesta època comença Nabí, i
tradueix poesia xinesa.
En la quarta etapa (1939-1970) ja en la recta
final de la seua vida, la seua poesia pren un caràcter metafísic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada