Format a París, és un dels precursors del modernisme a Catalunya, a més d'exercir-se'n de mecenes. La seua producció va lligada a la pintura i a la literatura, amb una producció que ronda els 90 títols. La novel·la més coneguda, L'auca del senyor Esteve (1907), té una versió teatral, que ha esdevingut un clàssic del teatre català.
La novel·la s'estructura en tres parts: la primera descriu la infantesa, l'aprenentatge i el casament de l'Esteve en el marc de la fundació i engrandiment del negoci; la segona ens presenta l'Esteve com a model de botiguer i és en aquest ambient de prosperitat que esclata el conflicte amb Ramonet, el fill que vol ser artista i no vol heretar el negoci; la tercera part és la reconciliació entre l'artista i la classe social a la qual pertany. Esteve representa la societat capitanejada per la burgesia incapaç d'acceptar l'artista, Ramonet, com a guia intel·lectual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada