Mercè Rodoreda nasqué a Barcelona l’any 1909. Ben aviat se li despertà l’interès per les lletres i molt jove començà a col·laborar amb articles i contes a les pàgines de diverses publicacions. Seguiren tot un conjunt de novel·les que culminaren amb l’obtenció del Premi Crexells l’any 1937 amb Aloma. L’any 1939 emprengué el camí de l’exili, primer a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra, on es dedicà a fer traduccions per a organismes internacionals. Estigué vora 20 anys sense escriure res fins que a l’any 1957 guanyà el Premi Víctor Català amb Vint-i-dos contes fet que l’ajudà a reprendre la seua producció novel·lística. És considerada per molts crítics com l’escriptora més important de la postguerra per l’alta qualitat literària que té i per la seua acceptació a l’àmbit internacional.
L’obra es divideix en tres períodes:
- Novel·les de joventut: d’entre les obres incloses en aquest apartat l’autora valorà només Aloma (1938). Amb aquesta novel·la, Rodoreda inicia un seguit d’heroïnes rodoredianes a la seua producció que la caracteritzaran; generalment seran dones que es veuran condicionades a madurar per un fet traumàtic que els canviarà la vida i un sentiment de soledat estretament lligat al somni. Aloma narra la història d’una adolescent que fa la seua entrada a l’edat adulta mitjançant unes relacions amoroses complicades.
- Novel·les de maduresa: aquesta etapa s’inicia, després d’uns anys d’inactivitat literària gairebé absoluta provocada per l’exili. Una de les obres més importants serà La plaça del diamant (1962). És una novel·la escrita en primera persona del singular que deriva cap al final amb l’ús del monòleg interior. La narradora-protagonista, Natàlia-Colometa, ens fa arribar la seua veu sense cap intermediari. Se’ns hi narra la vida d’una noia de classe popular emmarcada en tres períodes històrics:
a) La pre-guerra: inici de la submissió de la protagonista al seu marit. Pateix el canvi de nom (Colometa) i ha d’acceptar resignadament l’aparició dels coloms en el domicili familiar. La Colometa no es casa per amor, sinó per raons de subsistència. Fruit del matrimoni té dos fills, la relació amb ells és dramàtica i tensa.
b) La guerra civil: s’accentua el seu drama personal per la mort del marit al front. Passa per dificultats econòmiques i ha d’acceptar la separació dels fills, encara xicotets. Viu passivament resignada els fets de la guerra civil.
c) La postguerra: en el moment més angoixós de la novel·la, la Colometa estabilitza la seua situació personal i es casa amb un adroguer. Recupera el seu nom, casa la filla, té més temps per a ella.
L’altra obra important d’aquest període és El carrer de les camèlies (1966). El protagonisme també recau en un personatge femení, Cecília C. És la història d’un xica marginada que madura a partir de diverses experiències amoroses.
- Novel·les de la vellesa: l’obra més important d’aquesta etapa és Mirall trencat (1974). És la història-tragèdia d’una família, centrada en tres temes existencials: la infantesa, la soledat i la mort. A diferència de les anteriors, aquesta és una novel·la tancada, on se’ns expliquen el naixement, el creixement, la davallada i la desintegració de tot un món familiar.
Mercè Rodoreda és considerada una de les millors novel·listes en llengua catalana. La difusió de la seua obra té un tarannà que l’ha dut a traduir-se a diversos idiomes i a estudiar-se a les universitats de més prestigi internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada