LITERATURA DE POSTGUERRA

CONTEXT HISTÒRIC I ETAPES

L’1 d'abril de 1939 va finalitzar la guerra civil espanyola després de vora tres anys de conflicte bèl·lic. La victòria franquista suposà la fi del sistema democràtic, l’eliminació dels partits polítics, la imposició de l’espanyol com a única llengua i una dura repressió contra les persones i les idees contràries al nou règim establert.

Aquesta nova realitat prohibí l'ús públic i oficial, i també l'ensenyament, del català. Les entitats culturals foren prohibides, es tancaren les editorials i desaparegueren les revistes, els diaris i les emissores de ràdio en llengua pròpia.

Podem distingir tres etapes en la producció literària:

– Als anys 40 el pes de la cultura oficial i la repressió serà molt fort, de manera que qualsevol mostra de cultura i literatura quedarà reduïda a la clandestinitat.

– Als anys 50 es produeix una mínima obertura de la dictadura a l’hora de permetre alguna publicació per part de la censura. També és el moment de màxima esplendor de la literatura d’exili.

– Cap als anys 60, comencen a produir-se manifestacions literàries i culturals, apareixen alguns certàmens i la pressió de la censura disminueix.

Molts autors es van veure abocats quan comença la postguerra a prendre camins per sobreviure:

- L’exili exterior. Aquells autors que havien participat d’un sindicat, d’un partit polític, d’una vida pública, etc. es veieren obligats a marxar del país per por a les repressalies. Els països que més exiliats van acollir, i que van afavorir intents de circuits literaris, van estar França, Mèxic i l'Argentina.

- L’exili interior. Aquells autors que decidiren quedar-se es van veure en la necessitat de no publicar i no donar a conèixer cap obra per por a la repressió posterior. Molts són joves que no es podran formar i que perdran el context literari europeu de referència.

La conseqüència és d’aquests tipus d’exilis i del control de la censura faran que la coneixença de la realitat lingüística siga més pobra, dialectalitzada i infravalorada. La nostra “concepció cultural” estarà més lligada al folklore.