Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és un dels intel·lectuals més influents de l’època contemporània. Assagista, historiador i crític cultural i literari compromès amb el seu país i el seu temps. El gènere més conreat per l’autor fou el de la literatura d’idees o assaig, amb el qual pretenia provocar el lector, i encetar un debat, mitjançant l’exposició de les seues idees.
La seua obra es pot dividir en tres vessants:
- ESCRITS SOCIOPOLÍTICS: Assajos molt llegits però molt polèmics amb el context de l’època. Naixen des del seu compromís amb el país. Destaca Nosaltres els valencians, llibre amb el qual intenta mostrar una nova manera d’entendre la història dels valencians mitjançant l’assaig.
- ASSAJOS HUMANÍSTICS: constitueixen el nucli central de la producció fusteriana. Hi podem trobar diversos subgèneres assagístics com l’aforisme a Consells, proverbis i insolències o el diccionari fingit a Diccionari per a ociosos. En aquests tipus de prosa treballa temes de la seua època: el paper de la ciència, la revolució sexual, la funció dels intel·lectuals amb el poder o el tercer món.
- ESTUDIS D’HISTÒRIA I CULTURA LITERÀRIA: L’estudi dels clàssics, especialment valencians; la literatura i la història de la llengua en els segles de “la Decadència” i els autors literaris dels segle XX. Destaquen llibres com Poetes, moriscos i capellans o Literatura catalana contemporània.
L’obra de Fuster és farcida amb nombroses ironies, metàfores conceptuals, antítesis, ús d’ expressions col·loquials i una utilització dels tipus de plural bastant magistral (plural inclusiu, plural exclusiu, plural universal...). Per fer més directa l’adreça cap al lector també empra la 2a persona del singular, la qual cosa crea un ambient d’intimitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada