dissabte, 13 de maig del 2017

POESIA DE POSTGUERRA: VICENT ANDRÉS ESTELLÉS


Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot l’any 1924. Acabada la guerra va estudiar la carrera de periodisme a Madrid. En tornar a València, va començar a treballar com a periodista a Las Provincias fins a l'any 1978 que el van fer fora sobtadament.

Amic d’intel·lectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster, va escriure el seu primer llibre, Ciutat a cau d'orella, l’any 1953. Més endavant, i influenciat per Neruda, Estellés inicia la idea de fer un cant a tot el poble Valencià, la idea de fer tot un mural del País Valencià des del poble i per al poble. Consta de seixanta llibres, en els quals apareixen els personatges històrics, la geografia, els paratges, l’agricultura pròpia... Un llibre que rebé el nom de Mural del País Valencià.

S’ha convertit en un dels poetes més importants i un dels que va patir el rebuig del sector franquista. Un del coneguts Premis Octubre de València té el seu nom. El 1975 guanya el premi Lletra d'Or, i el 1978 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.


Els temes recurrents en la poesia d'Estellés són la fam, el sexe, la mort i l'amor; temes que formen part de la realitat social i que han estat cabdals per encasellar l’autor com a poeta del realisme històric, corrent que perseguia denunciar el malestar de la societat mitjançant l’exposició de la realitat més crua.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada