Narcís
Oller
Narcís Oller va nàixer el 1846 a Valls. Fou novel·lista,
i dels més importants de la literatura del seu temps. La seua formació va ser
romàntica, però es decantà cap a l’estètica naturalista, cosa que li permeté
d’oferir una reproducció de la societat d’aleshores. Açò significà la
incorporació temàtica i una visió del món fins llavors inèdites a la renaixença.
A més, suposà per a Oller la creació d’un llenguatge narratiu i d’un estil
novel·lístic.
Una de les obres cabdals de la seua producció
novel·lística és L’escanyapobres
(1884). Té com a marc la societat rural en vies d’industrialització. L’autor
personifica els diners (l’avarícia) en la figura tràgica de l’Oleguer i en la
de la seua dona, la Tuies. Pel marc de la descripció i per la llengua, la
novel·la s’insereix de ple en el realisme, però s’acosta al naturalisme per
descripció científica del procés de l’avarícia i per la finalitat moral. Oller
hi integra també alguns elements romàntics i d’altres costumistes.
La febre d’or
(1890-1892), és la novel·la més coneguda d’Oller. És una obra de costums que
retrata una època de la vida social i econòmica de Barcelona arran de la febre
borsària dels anys 1890-1891. És una novel·la centrada en el creixement de la
ciutat i en la formació de la nova burgesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada