La novel·la històrica i el realisme
La novel·la històrica arriba a la literatura de la
renaixença per la influència de Walter Scott i contribueix a orientar el
moviment cap a la línia del romanticisme medievalitzant i conservador. La
novel·la històrica és una barreja de crònica i imaginació. La proporció de cada
element varia segons l’autor, però en general es tracta d’una novel·la
d’aventures amb un fons històric que li serveix d’emmarcament. Els elements
desencadenants de les aventures són la lluita i l’amor. La funció de la
novel·la històrica havia estat contribuir a procurar una memòria històrica
mitjançant la selecció de moments claus del passat nacional. Un dels autors clau és Antoni de Bofarull amb la seua
obra L’orfeneta de Menargues.
El corrent realista se centra de manera exclusiva en el
que considera la realitat total (política, social, econòmica) i en la seua
evolució dinàmica. Té consciència dels canvis històrics i reflecteix els grans
processos de la societat de l’època, bàsicament la revolució industrial i el
triomf de la burgesia, amb una visió optimista del món. La novel·la realista
conté també un component bàsic de crítica social, la qual cosa li confereix, en
darrer terme, una dimensió moral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada